QUI SÓC
James Manresa
Somnio en un món on reconstruïm la Natura construint la nostra felicitat.
Rewilder, naturalista, nedador d’aigües obertes, explorador de natura, escriptor, daddy, apneista... buf, no m’agraden les etiquetes i ja m’ha dit sempre el meu pare que “home de molts oficis, pobre segur”.
Però què és “pobre”? Per què jo em sento ric: necessito poc per viure, poc per ser feliç i, si repasso l’avorrida llista d’etiquetes, la majoria tenen en comú un element imprescindible: la Natura.
Busqueu-me on pugui caminar per camins pedregosos, o córrer per corriols excavats per la pluja, busqueu-me on pugui nedar sense parets o a on pugui immergir-me a pulmó fins a veure peixos o granotes cara a cara.
Busqueu-me on hi hagi mars o rius, boscos o prats, animals i plantes...
A la Natura
O a on n’hi pugui haver.
I és que la meva felicitat quotidiana és fruit d’un pacte amb la Natura que vaig fer fa molts anys (pots llegir-ho aquí: per què sóc qui sóc), segons el qual jo la viuria d’una manera propera i integrada, promouria activitats de connexió humà-natura, i sobre tot, l’ajudaria a recuperar zones del planeta d’on havia estat “desallotjada”, mitjançant el rewilding integral.
Una activitat que recupera la visió de l’ésser humà com a part de la Natura. Amb una relació física més propera amb el planeta a través de l’aigua, la terra i l’aire, rescatem el nostre nucli més original, minimalista i silvestre, vivint més en pau i feliços.
I amb la mirada canviada, passem a resilvestrar físicament el nostre entorn, unint la jardineria, el paisatgisme i la Natura, creant espais preciosos i naturals, no només per la seva bellesa, sinó per la seva abundància d’animals i plantes autòctons, i per la connexió, les emocions i el benestar que aporten a les persones que el practiquen.
Fa anys que vaig començar a treure del mig les barreres que em separaven de la Natura. Caminar descalç sovint pel bosc, deixar la natació en piscina per a nedar tot l’any sense neoprè a mars o rius o senzillament anar desabrigat per a sentir a la pell la fredor de l’aire hivernal em va acostar no només físicament, sinó sobretot espiritualment al planeta que em sosté. I vaig entendre que la nostra relació no era d’iguals.
Vaig començar a resilvestrar el tros de terra propi on visc, posant-hi una bassa, unes caixes niu i uns murs de pedra seca per a què la Natura s’hi pugués desenvolupar bé. I a partir d’allà vaig anar ampliant les meves actuacions per intentar fer usuaris més feliços en el seu entorn mentre deixem als nostres fills i filles un planeta més net, verd i fresquet.
Un món més naturalitzat.
I realment estic convençut que aquesta tasca és tan “natural” i aporta tant de goig i felicitat a les persones que ho apliquen, que sento que ha arribat l’hora d’ampliar aquesta aliança amb la Natura:
M’he proposat que entre tots resilvestrem 10.000 llars a arreu del món.
Jardins, balcons, llocs de treball o fins i tot l’ampit d’una finestra de casa són resilvestrables. Qualsevol espai pot fer-nos emocionar cada dia convivint millor amb la natura.
I aquí és on hi entres tu.
T’imagines com pot millorar la teva vida en el teu entorn diari mentre crees un impacte molt positiu sobre la biodiversitat? I si passem d’imaginar-ho a fer-ho?
