Poques coses són tan fascinants com posar aigua en un lloc i observar com la Natura de seguida l’omple d’éssers de tota mena.
Recordo que quan era petit recorria molt sovint els camins de prop de casa meva que s’endinsaven entre els camps de cultiu del voltant. A cada casa de pagès hi havia un safareig o una bassa on hi cuejaven capgrossos i els màgics sabaters caminaven per sobre l’aigua com Jesucrist.
Avui dia però, lamentablement l’abandonament dels camps en molts casos o l’evolució cap a sistemes de rec més intensius ha fet desaparèixer molts d’aquest punts de vida, provocant de rebot una disminució dràstica en la majoria d’espècies de rèptils i amfibis que en depenen per sobreviure o reproduir-se.
Aquest era el cas d’una masia de Girona on els antics masovers havien acabat colgant de runa i terra una bassa natural per la por que s’hi poguessin ofegar les criatures.
Quan els propietaris actuals van decidir restaurar-la, només sabien que hi havia hagut aigua, però no eren conscients de la meravella que la retroexcavadora estava a punt de descobrir. L’indret era ombrívol i amagat sota uns arbres, així que tot semblava indicar que només s’havia de treure terra i fullaraca.
Quan les primeres palades de la maquinària van començar a esgarrapar delicadament la terra, de seguida vam quedar astorats per les restes de totxos i ciment sec que en sortien.
Com arqueòlegs temorosos de trencar alguna cosa, la pala de l’excavadora va començar a trobar roca polida i llisa a tot el voltant, posant al descobert lentament una mena de got de pedra gegant, de costats força verticals. Durant el procés vam rescatar una granota pintada (discoglossos pictus) que s’havia amagat sota terra.
Finalment vam aconseguir buidar tota la runa, polir els costats i fins i tot destapar una continuïtat en la roca per damunt en forma de petit rierol per on la pluja trobaria el camí per retornar a la bassa.
Justament després d’una llarga sequera estival, pocs dies després la Natura ens va regalar un xàfec monumental que va deixar el propietari xop de dalt a baix.
L’aigua sempre troba o recupera el camí, així que la bassa es va omplir amb uns quants centímetres, començant el primer pas en la reconquesta de la vida.
El procés natural habitual previsible d’ara endavant és, en primer lloc, l’aparició de larves de mosquit. Això que a priori podria inquietar als qui pateixen de les seves picades, és un fenomen passatger, ja que de seguida, i gràcies a això precisament, tota mena d’altres criatures depredadores d’aquestes larves hi apareixeran: capgrossos, larves de libèl·lula, nedadors d’esquena...
Els ecosistemes tendeixen a autoregular-se, sobretot si els humans no els fem malbé, així que a l’aparició d’aquestes criatures hi seguiran d’altres depredadores d’aquestes. La matèria orgànica resultant de tota aquesta activitat alimentarà altres éssers i fins i tot facilitarà l’aparició i creixement d’algunes plantes aquàtiques.
En resum, una bassa en bones condicions no només és un indret fascinant per a la observació de la Natura en el seu màxim esplendor, sinó que sobretot és una contribució inestimable per a la recuperació de la biodiversitat autòctona.
Hi podrem veure ocells i ratpenats que venen a beure aigua, granotes, libèl·lules de vius colors amb el seus vols acrobàtics, flors de vius colors i plantes que viuen sota l’aigua!
Per a molts adults, una bassa ens ajudarà a recuperar una part de la nostra infantesa i, per a les nostres criatures, serà una oportunitat de connectar amb la Natura amb el salabre en comptes de a través d’una pantalla d’última generació.
Pel que fa a Allying with Nature, la feina no ha acabat. Ara farem seguiment i monitorització de les espècies que hi apareixen i l’evolució i capacitat de retenció de l’aigua per part de la bassa per si calgués fer-hi més actuacions.
